Laudator temporis acti

Aquest lloc web està dedicat a la meva esposa anglesa Helen que, relativament desconeixedora de Barcelona, m'a obert els ulls i m'a fet veure la varietat i bellesa dels balcons que es poden veure en gairebé tots els edificis de la Ciutat Condal.

No només en els famosos, com la Pedrera d'en Gaudi i altres edificis de prestigi, sinó també en els edificis de construcció menys ostentosa que constitueixen el gruix de l'Eixample de Barcelona: edificis que es van construir al tombant dels segles 19 i 20 per a allotjar els ciutadans corrents de Barcelona.

Els detalls decoratius d'aquests edificis fan honor als propietaris que, al meu parer, estaven imbuïts d'un sentiment d'orgull cívic i que, deixant de banda les consideracions econòmiques, van permetre als seus arquitectes i constructors que deixessin una herència de bon gust i bellesa que és peculiar de Barcelona.

Quina llàstima que aquesta tradició s'acabés als anys vint! Els edificis austers i funcionals que s'ha construït des d'aleshores recorden els nínxols dels cementiris a on els morts descansen apilats. Un cínic podria dir que, de la mateixa manera, les persones artísticament mortes d'avui en dia tornen a casa cada nit per a apilar-se a descansar en aquestes construccions mancades d'inspiració.